Aquest llibre és un assaig en forma de crònica o una crònica en forma d’assaig.
Aquest llibre no és una ficció. Aquest llibre és l’anatomia d’un instant: l’instant en que Adolfo Suárez va escollir quedar-se assentat a la tarda del 23 de febrer de 1981 mentre les bales dels copistes brugien al seu voltant a l’hemicicle del Congrés dels diputats i tots els altres parlamentaris – tots menys dos: el General Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo- buscaven refugi sota els seus ascons. Aquest llibre és la crònica d’aquell gest i la crònica d’un cop d’estat i la crònica d’uns anys decisius a la història d’Espanya. Aquest llibre és un llibre imprescindible. Un llibre únic.